Poques decisions de climatització tenen tant d'impacte en una empresa com la d'una nau. Un error de plantejament es paga durant anys en consum, en queixes del personal i, a vegades, en mercaderia danyada. I no hi ha una resposta única: una plataforma logística de Riba-roja de Túria amb molls oberts tot el dia no s'assembla gens a un taller de precisió de Paterna o a un magatzem de producte sensible a Massalfassar.
Este article repassa les cinc opcions que més es plantegen a l'àrea de València, explica en quins casos funciona cadascuna i proposa un orde per a decidir. No substituïx el càlcul de càrregues que ha de fer un tècnic, però servix per a arribar a eixa conversa amb les preguntes adequades i per a entendre millor les propostes que reba.
Què cal saber de la nau abans de triar
L'elecció comença per l'edifici, no pel catàleg d'equips. Importen la superfície i l'altura lliure, l'aïllament de la coberta, l'orientació de les façanes, el nombre de molls i quant de temps passen oberts, la calor que aporten les màquines o la il·luminació, quantes persones hi treballen i on. Una coberta de xapa sense aïllar dispara la càrrega d'estiu, i a vegades la primera inversió rendible és millorar l'envolupant abans de comprar equips.
També cal decidir què es vol aconseguir. No és el mateix mantindre tota la nau a 24 °C que assegurar condicions acceptables en els llocs de treball o protegir un producte que no tolera una certa temperatura. Des de 2023, el Reial decret 486/1997 inclou una disposició addicional per als llocs de treball que, per la seua activitat, no poden quedar tancats, com molts molls de càrrega, i obliga a protegir la plantilla de les temperatures extremes també allí. Els condicionants propis d'estos edificis es detallen en la pàgina de climatització per a naus industrials i logística.
- Plànols amb superfície, altura lliure i distribució de zones.
- Tipus de coberta i de tancaments, amb el seu aïllament si es coneix.
- Nombre de molls i portons, i quant de temps estan oberts.
- Potència de la maquinària i processos que desprenen calor o humitat.
- Horaris, torns i nombre de persones per zona.
- Requisits de temperatura o humitat del producte emmagatzemat.
- Potència elèctrica contractada i marge disponible.
Equips rooftop que tracten l'aire des de la coberta
El rooftop és l'opció més directa quan es busca refrigeració i calefacció reals en una nau d'altura mitjana. És un equip compacte que es col·loca en coberta, pren aire exterior i de retorn, el tracta i l'impulsa per conductes. Com que funciona com a bomba de calor, resol també l'hivern sense cap altra instal·lació, i a la primavera i a la tardor pot refredar només amb aire exterior gràcies al free cooling, cosa que el clima temperat de València permet aprofitar moltes hores a l'any.
Els seus límits estan en l'estructura i en la distribució. La coberta ha de suportar el pes i admetre els buits de pas, i en naus molt altes l'aire ha d'arribar a la zona ocupada sense quedar-se dalt, cosa que obliga a cuidar difusors i velocitats d'impulsió. Com es resolen l'hissada, la bancada i la xarxa d'aire s'explica en la nostra pàgina sobre instal·lació d'equips rooftop.
Refredadora i climatitzadores quan hi ha procés o diverses zones
L'alternativa hidràulica separa la producció de la distribució: una refredadora o bomba de calor produïx aigua freda o calenta i unes climatitzadores o unitats terminals tracten l'aire en cada zona. Té sentit en naus grans amb usos diferents, quan a més del confort hi ha processos que necessiten aigua freda o quan es preveuen ampliacions, perquè afegir una climatitzadora a un circuit existent és més senzill que sumar una altra màquina en coberta.
A canvi, la inversió inicial i la complexitat són més grans: canonades, bombes, dipòsit d'inèrcia, control i un manteniment més tècnic. En instal·lacions d'esta envergadura el RITE exigix projecte, perquè el seu article 15 només permet substituir-lo per una memòria tècnica fins a 70 kW de potència tèrmica. Convé que el projecte preveja des del principi dues o més màquines de producció, ja que confiar tota la nau a una sola convertix qualsevol avaria en un problema general.
La lletra menuda dels evaporatius en clima humit
Els refrigeradors evaporatius fan passar l'aire exterior per panells humitejats; en evaporar-se l'aigua, l'aire es refreda i s'impulsa dins de la nau. Consumixen poca electricitat i funcionen bé en naus obertes, perquè necessiten una renovació d'aire molt alta i una eixida per a l'aire humit. Per això són habituals en tallers i magatzems amb portons oberts, on un sistema d'aire condicionat convencional perdria bona part del seu efecte.
El seu rendiment depén de com de sec estiga l'aire exterior, i ací està el problema a la costa. A València la humitat relativa mitjana de juliol i agost ronda el 67-68 %, segons els valors climatològics d'AEMET. Amb 30 °C i un 60 % d'humitat, la temperatura de bulb humit està prop de 24 °C, així que un bon evaporatiu impulsa aire a uns 25 °C i molt humit. Refreda, però menys del que s'esperava, i no és adequat si el producte emmagatzemat patix amb la humitat.
Bombes de calor i climatització per zones
Les bombes de calor aire-aigua o aerotèrmia encaixen quan la nau necessita sobretot calefacció o quan es busca electrificar una instal·lació que hui funciona amb gasoil o gas. Poden alimentar aerotermos d'aigua, sòl radiant en zones concretes o les mateixes climatitzadores, i produir aigua calenta per als vestidors. En naus amb oficines annexes, un sistema VRV o VRF per a les oficines sol conviure amb una altra solució diferent per a la zona de producció.
La climatització per zones partix d'una idea pràctica: no cal tractar tot el volum de la nau si les persones treballen en àrees concretes. Es climatitzen la preparació de comandes, les línies de muntatge o els llocs fixos amb equips dedicats, se separen amb tancaments lleugers o cortines de lamel·les les zones que ho necessiten i es deixen els passadissos d'emmagatzematge amb ventilació. Els desestratificadors, que tornen cap al sòl l'aire calent acumulat davall de la coberta, ajuden molt a l'hivern.
Comparativa ràpida i com decidir
En la pràctica, moltes naus de l'àrea de València acaben combinant solucions. Una plataforma logística pot dur rooftop en la zona de preparació, VRV en oficines, ventilació i desestratificació en el magatzem i, a l'estiu, reforç amb climatitzadores de lloguer durant les campanyes de més activitat. L'important és ordenar la decisió: primer quines condicions es necessiten i on, després quanta càrrega cal véncer i, al final, quin equip ho resol amb menys consum i manteniment.
La ubicació també influïx. En els parcs logístics de l'oest metropolità, on es concentren grans naus de distribució, les cobertes àmplies faciliten col·locar equips, però els molls treballen quasi sense pausa; qui estiga valorant una instal·lació de climatització a Riba-roja i Loriguilla hi trobarà condicionants propis. En naus més antigues de la primera corona, el punt feble sol ser l'aïllament de la coberta.
| Opció | Encaixa bé en | Límit que cal tindre en compte |
|---|---|---|
| Rooftop | Naus d'altura mitjana, comerç i logística amb zones tancades | Pes en coberta i distribució en naus molt altes |
| Refredadora i climatitzadores | Naus grans, diverses zones, processos amb aigua freda | Més inversió, projecte i manteniment tècnic |
| Evaporatius | Naus obertes, tallers, calor de procés | Perden eficàcia amb humitat alta i afigen humitat |
| Bomba de calor aire-aigua | Calefacció eficient, substitució de gasoil o gas | Terminals adequats a l'altura de la nau |
| Climatització per zones | Llocs fixos i àrees definides en naus grans | Separar bé les zones i preveure el creixement |
En resum per a la teua empresa
Climatitzar bé una nau exigix conéixer l'edifici, l'activitat i les condicions que es volen aconseguir abans de parlar d'equips. Si gestiona una nau industrial o logística a València o la seua àrea metropolitana i està valorant quin sistema instal·lar, ampliar o substituir, podem visitar-la, revisar amb vosté coberta, molls i càrregues i presentar-li per escrit una proposta raonada i sense compromís, preparada per una empresa habilitada RITE.
Preguntes freqüents
Cal projecte per a climatitzar una nau?
Depén de la potència tèrmica. L'article 15 del RITE permet substituir el projecte per una memòria tècnica en instal·lacions d'entre 5 i 70 kW; per damunt d'eixa potència cal un projecte redactat i signat per un tècnic titulat competent. Moltes naus d'una certa grandària superen eixe llindar, així que convé comptar amb el projecte des del principi i coordinar-lo amb l'estructura de coberta i amb la instal·lació elèctrica.
Funciona un evaporatiu en una nau de València?
Funciona, però amb menys efecte que en zones d'interior més seques. En els dies humits d'estiu l'aire que impulsa queda pocs graus per davall de l'exterior i amb molta humitat, per la qual cosa la sensació millora sobretot pel moviment de l'aire. És una opció raonable en naus obertes i tallers amb calor de procés, i poc recomanable en magatzems amb cartó, paper, aliments o electrònica sensibles a la humitat.
Es pot climatitzar només una part de la nau?
Sí, i en moltes naus és el més assenyat. Es delimiten les zones on treballen persones o on es guarda producte sensible, se separen amb tancaments lleugers, cortines de lamel·les o portes ràpides i es tracten amb equips dimensionats per a eixe volum. La resta es ventila o es desestratifica. Convé preveure com creixeran eixes zones perquè la instal·lació admeta ampliacions sense haver de refer-la.
