Quan una empresa reforma la seu o es trasllada a una planta nova, la conversa sobre climatització sol començar amb tres noms: VRV, conductes i cassettes. Es presenten com a alternatives, però no competixen exactament en el mateix pla. El VRV descriu com es produïx i es repartix el refrigerant en tot l'edifici, mentres que conductes i cassettes descriuen com arriba l'aire a cada sala. Entendre eixa diferència evita comparar pressupostos que no parlen del mateix.
A València la decisió té a més condicionants propis: plantes d'oficina en edificis residencials de l'Eixample amb cobertes comunitàries, seus diàfanes en els parcs empresarials de l'àrea metropolitana, estius llargs amb molta humitat prop de la mar i una ordenança municipal que limita on poden anar les unitats exteriors. Este article compara els tres sistemes amb criteris que qualsevol gerència o departament tècnic pot aplicar al seu propi edifici.
Què és cada sistema i per què no són excloents
Un sistema VRV, o VRF segons el fabricant, connecta moltes unitats interiors a una o poques unitats exteriors per mitjà d'una única xarxa de canonades frigorífiques. Cada unitat interior es regula per separat i el compressor ajusta la seua velocitat a la suma de demandes. Eixes unitats interiors poden ser de conductes, de cassette o murals, de manera que un mateix sistema VRV per a empreses pot combinar diversos tipus de terminal en l'edifici.
Quan es parla de conductes o de cassettes com a opcions independents, normalment es fa referència a equips partits d'expansió directa: una unitat exterior per cada unitat interior, o per cada parella o trio d'interiors en configuracions twin. Amb conductes, la màquina queda oculta damunt del sostre i l'aire ix per reixetes; el cassette s'encasta en el sostre i bufa en quatre direccions des d'un únic punt. La comparació útil és, per tant, xarxa centralitzada enfront d'equips solts, i després quin terminal convé en cada sala.
Comparativa de VRV, conductes i cassettes en oficines
La taula resumix com es comporten les tres opcions en allò que més pesa en una oficina. Per a conductes i cassettes es considera la versió amb equips partits independents, l'alternativa habitual al VRV en plantes xicotetes i mitjanes. Cap columna guanya en tot: al final mana la planta concreta i l'ús que se li dona.
| Criteri | VRV | Conductes (equips partits) | Cassettes (equips partits) |
|---|---|---|---|
| Control per zones | Cada unitat interior amb el seu comandament i el seu horari | Un equip per zona o comportes motoritzades en la xarxa | Una zona per equip, o per grup en twin |
| Fals sostre | Depén del terminal triat | Imprescindible, amb altura per a màquina i conductes | Necessari, amb menys altura que els conductes |
| Ventilació amb aire exterior | Necessita recuperadors o una xarxa de ventilació pròpia | Admet connectar la presa d'aire exterior a la xarxa | Necessita una xarxa de ventilació a banda |
| Soroll en el lloc de treball | Baix si els terminals estan ben triats | El més baix, la màquina queda lluny de les taules | Moderat, la unitat està damunt de la zona de treball |
| Unitats exteriors | Poques per a tota la planta | Una per equip | Una per equip o per grup |
| Canvis de distribució | Flexibles dins de la capacitat de la xarxa | Obliguen a modificar conductes i reixetes | Senzills si es recol·loquen unitats |
| Manteniment | Centralitzat, amb tècnics que coneguen el sistema | Registres en el sostre per a filtres i desaigües | Filtre accessible des de baix, neteja ràpida |
La distribució de la planta decidix més que el catàleg
Una planta diàfana amb un gran espai de treball i poques sales tancades es climatitza bé amb conductes: dos o tres equips ocults i una difusió uniforme. El problema apareix quan la planta es compartimenta en despatxos i sales de reunions amb usos i horaris diferents. Amb equips solts, cada estança demana la seua pròpia unitat exterior, i la coberta o la terrassa s'omplin de màquines.
Ací el VRV comença a compensar. Una seu amb moltes estances, façanes amb orientacions diferents i sales interiors que necessiten fred fins i tot al gener encaixa amb una xarxa centralitzada, sobretot en la seua versió amb recuperació de calor. En canvi, en un despatx professional d'un entresol del centre, amb tres o quatre sales, uns equips de conductes amb zonificació solen resoldre-ho amb menys inversió i menys complexitat.
Els cassettes ocupen un lloc intermedi. Funcionen bé en zones obertes amb poca altura disponible damunt del sostre, com recepcions o àrees d'atenció al públic. El seu punt feble en una oficina és el soroll i el raig d'aire damunt de taules fixes, així que convé situar els cassettes de gamma comercial damunt de passadissos i no damunt dels llocs de treball.
La ventilació, que cap dels tres resol per si sol
Ni un VRV ni un cassette renoven l'aire de l'oficina: prenen l'aire de la sala, el refreden o el calfen i el tornen a la mateixa sala. El RITE exigix aportar aire exterior en funció de l'ocupació, i eixe cabal ha d'arribar filtrat i, si és possible, temperat. En equips de conductes es pot connectar una presa d'aire exterior a la xarxa; amb VRV i cassettes l'habitual és una xarxa de ventilació independent.
El RITE obliga a més a recuperar l'energia de l'aire expulsat quan l'extracció mecànica passa de 0,5 m³/s, xifra fàcil d'assolir en una planta d'oficines amb bastant ocupació. Per això la ventilació s'ha de decidir alhora que la climatització: condiciona l'espai lliure en el fals sostre, els passos de conductes per façana o coberta i la potència final de les màquines.
A València hi ha un factor afegit, la humitat de l'estiu. Amb molta ocupació o prop de la costa, la càrrega latent és alta, i un equip sobredimensionat que refreda molt de pressa a penes deshumidifica: queda una sensació apegalosa encara que el termòstat marque la consigna. El càlcul ha de tindre en compte eixa humitat, no només els graus.
Dos límits que convé conéixer en unitats exteriors i refrigerant
L'ordenança acústica municipal de València veta les condensadores en els celoberts interiors i remet a les normes urbanístiques del Pla General per a ubicar-les en edificis existents. En un edifici residencial amb oficines en les seues plantes, això sol deixar la coberta com a opció principal, amb l'acord de la comunitat. Un VRV reduïx molt el nombre de màquines que cal pujar-hi i col·locar-hi.
La coberta imposa a més condicions dures. El 10 d'agost de 2023 l'observatori de l'aeroport de València va registrar 46,8 °C, el màxim de la seua sèrie. Una unitat al sol, al costat d'altres que descarreguen aire calent, aspira aire molt més calent del previst, i això compta a l'hora de triar l'equip i de separar-lo de murs i d'altres màquines.
El VRV té a més un condicionant propi: la càrrega de refrigerant del circuit recorre tot l'edifici. El Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques, aprovat pel Reial decret 552/2019, limita la càrrega admissible en relació amb els locals on es troben les unitats interiors, i en despatxos xicotets pot obligar a afegir detecció de fugues o vàlvules de tall. Amb equips partits, cada circuit porta molta menys càrrega.
Què preguntar abans d'acceptar una proposta
Abans de comparar ofertes convé que totes responguen a les mateixes preguntes. Si una proposta no aclarix algun d'estos punts, potser es compara amb una altra que sí que els inclou i per això pareix més cara. La llista servix igual per a una seu nova en la zona centre, l'Eixample i Extramurs que per a renovar una instal·lació antiga.
- Quantes zones de control tindrà la planta i qui podrà modificar consignes i horaris.
- Com es resol la ventilació amb aire exterior i si inclou recuperació de calor.
- On aniran les unitats exteriors i quines autoritzacions de la comunitat o de l'Ajuntament calen.
- Quin refrigerant utilitza el sistema i com afecta la seua càrrega a les sales més xicotetes.
- Quin nivell sonor s'espera en els llocs de treball i en les sales de reunions.
- Si la potència supera els 70 kW i qui redacta el projecte que en eixe cas exigix el RITE.
- Com s'accedix a filtres, desaigües i unitats interiors per al manteniment.
En resum per a la teua empresa
No hi ha un sistema millor en abstracte, sinó un que encaixa amb la planta, el nombre de zones, la ventilació necessària i el lloc disponible per a les màquines. Per això l'elecció hauria de començar amb una visita a l'edifici: mesurar l'altura del fals sostre, revisar la coberta, conéixer els horaris de cada àrea i comprovar què permet la comunitat. Solvenic Valencia fa eixa visita tècnica en oficines de València i la seua àrea metropolitana i lliura per escrit, sense compromís, una proposta raonada.
Preguntes freqüents
Un VRV gasta menys que diversos equips de conductes?
Depén de l'ús. El VRV aprofita millor el funcionament a càrrega parcial i, en la seua versió amb recuperació, trasllada calor d'unes zones a altres, cosa que afavorix els edificis amb moltes estances i demandes simultànies. En una oficina xicoteta amb horaris homogenis, uns equips de conductes actuals ben dimensionats poden consumir de manera semblant. El control també pesa: apagar zones buides i limitar consignes influïx tant com la tecnologia triada.
Es pot combinar un VRV amb unitats de conductes i cassettes?
Sí. Un mateix VRV pot alimentar unitats ocultes en els despatxos, cassettes en les àrees diàfanes i murals on no hi ha sostre registrable. L'elecció del terminal depén de cada estança, i tots compartixen xarxa frigorífica i control. El que no es mescla en un mateix circuit són unitats de fabricants diferents, perquè la xarxa i el control depenen del sistema concret que s'instal·la.
Necessite permís per a posar les unitats exteriors en la coberta de l'edifici?
Si la coberta és un element comú, la comunitat ho ha d'autoritzar, i la ubicació ha de respectar les normes urbanístiques municipals i els límits de soroll de l'ordenança acústica de València. En edificis catalogats o situats a Ciutat Vella hi intervenen a més els servicis de patrimoni. Convé resoldre-ho abans de tancar el sistema, perquè condiciona quantes màquines hi caben i on.
