En moltes empreses, la sala de servidors o la cambra de comunicacions es climatitza amb el mateix criteri que una oficina: un equip, un termòstat i una revisió quan algú se'n recorda. Funciona durant anys fins al dia en què la màquina es para un divendres de vesprada i ningú no se n'adona fins que els servicis comencen a caure. Aleshores el problema ja no és de climatització, sinó de continuïtat del negoci.
Este article explica què passa quan falla la refrigeració d'una sala tècnica, què signifiquen els nivells de redundància que apareixen en els plecs i quines mesures, més enllà de duplicar equips, permeten que una sala aguante una fallada. Està pensat per a responsables de sistemes i de manteniment d'empreses de València amb sala pròpia, des d'un parell d'armaris fins a un xicotet centre de procés de dades.
Què passa quan es para la climatització
Els equips informàtics convertixen en calor quasi tota l'electricitat que consumixen. Si la refrigeració es deté, eixa calor s'acumula en un volum xicotet i la temperatura de l'aire que entra en els servidors puja sense pausa. La rapidesa depén de la càrrega instal·lada, del volum de la sala i de la seua estanquitat, però en una cambra xicoteta i molt carregada el marge pot ser de pocs minuts.
Primer els ventiladors interns dels equips acceleren per a compensar, cosa que afig encara més consum i més calor. Després salten les proteccions tèrmiques i els equips comencen a apagar-se, no sempre de manera ordenada ni en l'orde que interessaria. Discos i fonts d'alimentació exposats a temperatures altes patixen encara que no es trenquen eixe dia, i la fallada pot aparéixer setmanes més tard sense relació aparent.
Les causes de parada més freqüents
Poques parades es deuen a una avaria sobtada sense avís previ. La majoria tenen un origen previsible que un bon pla de manteniment o una instal·lació ben plantejada haurien detectat o evitat. Estes són les situacions que més es repetixen en sales tècniques de grandària xicoteta i mitjana, tant en edificis d'oficines com en naus industrials:
- Condensador brut o obstruït en la coberta, que porta l'equip a parar-se per alta pressió en plena onada de calor.
- Fuga lenta de refrigerant que reduïx la capacitat durant setmanes fins que la màquina ja no arriba a la consigna.
- Tall elèctric breu després del qual l'equip no torna a arrancar per si mateix.
- Desaigüe de condensats obstruït que activa l'alarma de nivell i deté la unitat, o que goteja sobre els armaris.
- Un equip de confort pensat per a horari d'oficina treballant sense descans tot l'any.
- Augment de la càrrega informàtica sense revisar la potència frigorífica instal·lada.
Què significa cada nivell de redundància N, N+1 i 2N
La redundància s'expressa en relació amb N, la capacitat estrictament necessària per a dissipar la calor de la sala. A partir d'ací s'afigen unitats o sistemes complets segons el risc que l'empresa està disposada a assumir. La sèrie de normes UNE-EN 50600, dedicada a les infraestructures de centres de dades, ordena estes decisions per classes de disponibilitat, i la seua part 2-3 tracta específicament el control ambiental.
| Nivell | Què significa | Quina fallada cobrix | On sol encaixar |
|---|---|---|---|
| N | Només la capacitat necessària, sense reserva | Cap: una avaria o una revisió deixen la sala sense fred | Cambres de comunicacions amb equips no crítics |
| N+1 | Una unitat més de les necessàries | La parada d'una unitat, per avaria o per manteniment | Sales de servidors de pimes i CPD xicotets |
| 2N | Dos sistemes complets i independents | La pèrdua d'un sistema sencer, inclosa la seua alimentació | Sales que sostenen servicis crítics per al negoci |
| 2N+1 | Dos sistemes complets i una unitat addicional | Fallades simultànies en els dos sistemes | Centres de dades d'alta disponibilitat |
La redundància real que no apareix en l'esquema
Per a la majoria de sales tècniques i CPD d'empresa, un esquema N+1 ben executat oferix un equilibri raonable entre inversió i risc. Però dues màquines no garantixen res si compartixen el mateix punt feble. Si totes dues depenen del mateix quadre, un salt de les proteccions les deté alhora. Si les seues condensadores estan juntes en un racó de la coberta, la que descarrega aire calent resta capacitat a l'altra. I si un únic controlador decidix quina funciona, una avaria seua les deixa parades a totes dues.
- Alimentació elèctrica separada per a cada unitat i, en sales crítiques, amb el suport d'un grup electrogen.
- Rearrancada automàtica després d'un tall, comprovada amb una prova real i no sols en la fitxa tècnica.
- Alternança programada per a repartir hores de funcionament i descobrir a temps una unitat que no arranca.
- Condensadores separades i amb prou espai perquè no recirculen aire calent entre elles.
- Sondes de temperatura en l'entrada d'aire dels armaris, no sols en la paret de la sala.
- Alarmes que avisen una persona concreta també fora de l'horari laboral.
Calor, humitat i aigua com a condicionants a València
Les condensadores d'una sala tècnica funcionen tot l'any, també en els dies més durs de l'estiu. El 10 d'agost de 2023 l'aeroport de València va marcar 46,8 °C, el seu màxim històric, i en una coberta al sol l'aire que entra en la màquina pot estar encara més calent. Triar equips capaços de treballar amb temperatures exteriors altes i protegir-los de la radiació directa evita moltes parades per alta pressió.
L'altra cara del clima és favorable: durant bona part de l'any l'aire exterior està prou fresc per a refredar la sala amb menys hores de compressor gràcies al refredament gratuït. La humitat pròxima a la mar obliga, en canvi, a controlar bé l'entrada d'aire exterior per a no portar condensacions als equips. Les guies d'ASHRAE, la referència tèrmica més utilitzada, fixen rangs de temperatura en l'entrada dels equips i també d'humitat.
La DANA que va colpejar la província el 29 d'octubre de 2024 va deixar una altra lliçó per a les empreses de Silla, Albal, Catarroja i la resta de l'Horta Sud: sales tècniques en soterranis o plantes baixes i condensadores arran de terra van quedar inutilitzades per l'aigua. A l'hora de planificar una sala nova o de reubicar-ne una d'existent convé valorar el risc d'inundació tant com el de calor.
Manteniment i pla de contingència
Una instal·lació redundant sense manteniment acaba sent una instal·lació N amb una màquina avariada que ningú no ha detectat. En una sala tècnica, un pla de manteniment preventiu ha d'incloure la neteja de condensadors abans de l'estiu, la revisió de pressions i desaigües, el canvi forçat entre unitats per a assegurar que la reserva respon i la comprovació que les alarmes arriben al seu destinatari. Eixes proves es pacten amb el departament de sistemes.
El pla de contingència respon a una pregunta senzilla: què es fa si fallen les dues unitats o si cal substituir la refredadora principal. En sales amb aigua freda, deixar preparades preses hidràuliques i elèctriques per a connectar refredadores de lloguer escurça molt la reacció. En sales xicotetes, tindre identificat un equip portàtil adequat i el punt per on expulsar-ne l'aire calent evita improvisar amb ventiladors i portes obertes.
En resum per a la teua empresa
La pregunta útil no és si la climatització de la sala fallarà, sinó què passarà quan falle. Revisar la càrrega real, el nivell de redundància, l'alimentació elèctrica, les alarmes i el pla de contingència permet respondre-la amb calma i abans que el problema arribe. Solvenic Valencia visita sales tècniques i CPD d'empreses de València i la seua àrea metropolitana, analitza la instal·lació juntament amb l'equip de sistemes i lliura per escrit, sense compromís, les millores recomanades.
Preguntes freqüents
Puc refrigerar la sala de servidors amb un split normal?
En cambres xicotetes es pot fer, però amb condicions. Un equip de confort està pensat per a funcionar unes hores al dia, no de manera contínua tot l'any, i molts no tornen a arrancar sols després d'un tall ni treballen bé a l'hivern amb temperatures exteriors baixes. Si s'opta per esta solució, convé instal·lar almenys dues unitats amb alternança, rearrancada automàtica i una alarma de temperatura independent.
Cada quant de temps cal provar el canvi entre equips redundants?
No hi ha una freqüència fixada per norma per a sales d'empresa, però convé comprovar-ho en cada visita de manteniment i sempre després d'una reparació o d'un canvi en el quadre elèctric. L'alternança automàtica programada ajuda, perquè cada unitat treballa amb regularitat i una avaria es descobrix en el relleu següent, no el dia que de veritat es necessita la reserva.
Servix la redundància de climatització sense SAI ni grup electrogen?
Protegix davant de l'avaria d'una màquina, que és la fallada més habitual, però no davant d'un tall de subministrament. Els servidors solen estar connectats a un SAI i la climatització no, així que durant un tall llarg continuen escalfant la sala sense refrigeració. En sales crítiques convé que almenys una unitat, o els ventiladors de sala, tinguen el suport del grup electrogen.
